L'esquellotada. Quan un vidu o una vídua es casen en segones núpcies, la gent del poble agafa tota mena d'estris que facin soroll i recorre els carrers fent gran xirinola. Quan acaben el recorregut s'aturen davant la porta de la casa dels casats i fan escàndol fins que els afortunats no surten a rebre'ls i els inviten a un refrigeri al bar del poble. Tot això s'acostuma a fer de nit, passades les deu del vespre. L'última esquellotada que hi ha hagut a Cabassers ha estat el mes de desembre de 1998. A continuació transcrivim el reportatge que en féu la revista Nord, on s'explica pas a pas:
"L'esquellotada (Redacció)
Diumenge 6 de desembre de 1998 un grup nombrós de gent es va reunir al cafè, armats amb tota mena d'estris sorollosos. S'hi van veure bocines, timbals, bombos, llaunes, cassoles, tapadores, morters, campanes... qualsevol cosa que fes soroll servia. A dos quarts d'onze de la nit aquesta estranya comitiva va sortir del bar per anar a donar un tomb per tot el poble fent tant soroll com es pogués i fer saber a tothom que un vidu, en Ramon Alimón, s'havia casat amb na Maria dels Àngels Planellas.
Molta gent, a les cases, en sentir el soroll va saber de seguida de què anava, i alguns s'hi van sumar espontàniament. A resultes d'això el seguici anava augmentant per cada carrer que passava. El recorregut sorollós, després d'haver despertat a tot el poble, es va acabar davant la casa dels nuvis amb la intenció de picar fins que sortissin, encara que s'hi haguessin d'estar tota la nit. I com que viuen fora vila no coneixien prou bé aquest costum de fer esquellots que té el poble, encara que el pare del nuvi ja havia passat per aquesta experiència, i tot aquell sarau els va venir de nou. Per fi, però, van baixa a obrir la porta, i quan ho van fer van quedar enlluernats per una ràfega de flaixos que es disparaven entre la cridòria del públic. Es van agafar amb molt bon humor, que és el que toca, aquesta manera tan peculiar que té el poble de desitjar-los felicitat, i molt gentilment van convidar tots els assistents a prendre un refrigeri al bar, on hi arribaren escortats a toc de trompeta, timbal i de tot. Un cop dintre el cafà el soroll va amainar i la gent va victorejar els nuvis, que es van haver de fer un petó plantats sobre una cadira per aclamació popular. Després d'una ronda de felicitacions -ara verbals, no instrumentals- i encaixades de mà, la nit es va acabar amb cava i pastes per a tothom. Que bonic que és que un poble mantingui les seves tradicions! Des d'aquesta revista també desitgem molta felicitat als nuvis en la seva unió. Per molts anys!" (Revista Nord, núm. 1, desembre de 1998, pàg. 18)