El 6 de desembre és Sant Nicolau, i els nens i nenes de l'escola celebren la seva festa tradicional: armats amb sabres de fusta -que sovint passen de generació a generació- recorren tot el poble cantant una corranda. La gent els baixa pastes, fruita, caramels, i fins i tot alguns diners, i si en alguna casa no els obrin escridassen els avars al crit de "Rancis!" mentre piquen amb els sabres a la porta. A la tarda van a fer un berenar pels encontorns del poble amb el que han recollit el matí, i si sobra alguna cosa s'ho reparteixen. La corranda que canten és la següent:

Feu-nos bé, senyora, - feu-nos bé, si us plau,
que venim de Roma - de portar corona
de Sant Nicolau, de Sant Nicolau.

Si no mos en dau - de fesols i cansalada
si no mo en dau - per l'escala avall caigau.

La llumanera, - la palla a l'era,
la clau al pany, - panses i figues
mos baixaran.

Alies folies, - banyes de mussol,
ves-te'n a la Coma - a pasturar el bou,
a pasturar el bou.

Alies folies, - banyes de cucut,
ves-te'n a la Coma - a pasturar el ruc,
a pasturar el ruc.

Alies folies, - pinyol d'albercoc,
baixa la guitarra - i ballarem un poc,
i ballarem un poc.

Amolleu 'vellanes, - amolleu confits,
naltros que som pobres, - valtros que sou rics,
valtros que sou rics.

Amagueu gallines, - dones del carrer,
amagueu gallines - que la tropa ve,
que la tropa ve.

Per Nadal, el 25 de desembre, la canalla va a fer cagar el tió després de missa. Primer el fan cagar al pati de l'escola, i després van directes cap a cases seves. Durant dies dónen menjar als troncs esperant el moment de fer-lo cagar perquè, segons diuen, com més bé els alimentin més coses els cagaran.
Mentres li donen bastonades, canten:

Parenostre del tió, - bon Nadal que Déu nos do.
Ara venen festes, - festes glorioses.
Dones curioses, - renteu els plats,
renteu-los bé - que el Nadal ja ve.
Ara passen bou i vaques - i gallines amb sabates,
gallinons amb sabatons. - El vicari fa torrons,
la guineu els ha tastats, - diu que són un xic salats.
Marieta, posa-hi sucre, - que seran un poc millors.
Torrons d'avellana, - torrons de pinyó.
Caga, tió, - si no, et dono un cop de bastó!

28 de desembre, Sants Innocents. La nit del 27 al 28 de desembre era especialment tràgica i terrible fins fa molt pocs anys. Les hosts de ganàpies ocupaven els carrers i es podia esperar qualsevol cosa dels seus actes vandàlics. L'endemà, el poble apareixia revolucionat: la carretera estava tallada per dos o tres punts per barricades immenses, no hi havia cap cortina al seu lloc, la meitat de les torretes estaven trencades, a gairebé tots els carrers hi havia cotxes travessers, etc. Durant aquella nit els timbres sonaven set o vuit vegades a cada casa, i el paper higiènic mullat i empastifat sobre qualsevol cosa era la tònica general; d'aquest bombardeig llardós no se n'escapava res ni ningú: portes, finestres, cotxes, mobiliari urbà... de tot. Les putades més grosses que es van fer encara es recorden amb paor: un any un grup de gent armada amb una galleda d'aigua freda va esperar-se que tanquessin el bar, a les dotze de la nit, i quan tots els qui hi van a jugar la botifarra o el "burro" en sortien, els van arruixar amb aquella aigua tan freda. Segons expliquen, se sentiren renecs de tots els calibres. Un altre any dos insensats van tenir la idea d'estavellar un remolc de tractor per una cinglera avall, i dit i fet! Però el propietari del preuat vehicle, en assabentar-se d'aquella desgràcia, va tornar la innocentada als autors d'aquell disbarat, que li hagueren de pagar un remolc nou. I encara podem citar una cosa que va passar en una casa del carrer de Sant Miquel: en despertar-se el 28 de desembre pel matí, van poder comprovar que tota la roba que tenien estesa a les golfes perquè s'eixugués havia anat a parar a un camp veí, i estava penjada pels arbres; els pressiguers aparegueren engalanats amb calces, sustents, mitges, mitjons, etc.
L'Ajuntament va veure que aquest estat de coses no podia continuar, ja que a la llarga s'hauria de declarar l'estat de setge i el toc de queda per evitar aquests desoris, i va decidir demanar que es fessin innocentades, no "gamberrades". Contra tot pronòstic els feren cas (oh, miracle!) i d'aleshores ençà els innocents s'han moderat molt. Com a molt ara poden trucar al timbre a les dues de la matinada o penjar-te una llufa a l'esquena, però ja ha passat el temps en què el 28 de desembre semblava la revolució d'octubre.