NORD

SEGON ANIVERSARI

El què, el qui, el com, el quan i el per què del que passa al poble

Telèfon 977839152

Tel. 670090397

(Sr. Ricard Masip)

revistanord@mixmail.com

400 Ptes /2,40 €

Copisteria Rank Xerox

L’Hospitalet de Llobregat

El Consell de Redacció reflexiona sobre els dos anys d’edició de la revista.

Del 29 de juliol al 5 d’agost Cabacés va celebrar les festes jubilars en honor de la Mare de Déu de la Foia. L’article recull tots els actes que van tenir lloc.

Informació sobre les obres de la carretera, l’arranjament de camins i la instal·lació de punts d’informació.

El Govern de la Generalitat revisarà pròximament tots els noms de lloc catalans amb l’assessorament de l’Institut d’Estudis Catalans per determinar quins contenen incorreccions lingüísitques i, per tant, cal corregir. Aquestes actuacions afectaran a la manera com s’ha descriure oficialment el nom del nostre poble.

Durant les obres de canalització de l’aigua de la Foia, les màquines han reduït a un munt de grava el tradicional "tormo de la Sabateta".

El perill és a la cantonada, just a l’entrada del poble. Conductors poc considerats deixen estacionats els seus vehicles enmig d’un revolt molt tancat. Caldria prohibir-hi l’estacionament per a la seguretat de tots.

Comunicats de la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat i carta d’Agustí Masip.

Una altra aventura d’aquest personatge de Josep E. Peris.

L’autor, diplomat i llicenciat universitari en estudis teològics i cinències religioses per la INSF-Facultat de Teologia de catalunya, reflexiona sobre els canvis que afecten a la nostra parròquia

Comunicat oficial de l’Associació Jove.

Notícies sobre la canalització d’aigua de la Foia, nova normativa de cens de gossos, parcs eòlics i successos.

Nova secció de fotos antigues... i no tant antigues.

Un nou capítol del monjo imaginari Josep-Enric.

Una curiosa reflexió sobre la política.

Resum de l’exposició de joguines organitzada per la Zona Escolar Rural l’Aglà.

Avui: el Registre Civil.

La filla de l’escultor reusenc Modest Gener, Maria del Carme Gené, ens ofereix el segon capítol de la biografia del seu pare.

Les interessants receptes d’en Josep Cubells.

Completa informació meteorològica dels mesos de juny, juliol i agost del 2000, amb temperatures i pluviometria. A més, en aquest apartat també hi trobareu la interessantíssima secció d’efemèrides meteorològiques.

Entre els famosos i polèmics "papers de Salamanca" hi ha documentació relativa al nostre poble, expedida per la Cooperativa i l’Ajuntament entre 1936 i 1938. Reproduïm els nou documents que hem localitzat

En aquest número Joan F. Robles, director de la Casa Museu Miguel Montagud Borja, ens parla d’una al·legoria a Catalunya que pintà Montagud el 1980. Un tema molt indicat per la diada de l’11 de setembre.

EDITORIAL

La portada d’aquest número ja ho anuncia: "El què, el qui, el com, el quan i el per què del que passa al poble". Això és el que vol ser la revista NORD i, sense falsa modèstia, creiem que durant els dos anys d’existència d’aquesta publicació que avui celebrem, ho hem aconseguit.

Amb aquest número ja hem publicat 260 pàgines dedicades al nostre poble, amb tot allò que ens afecta, bo o dolent.

Durant aquest temps hem posat a l’abast de tothom informacions que fins aleshores es desconeixien o eren complicades d’aconseguir, com ara els pressupostos municipals o els edictes de l’Ajuntament publicats al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona. També molts veïns han pogut expressar les seves opinions i els seus punts de vista del que passa al poble. I també hem resolt algun enigma, com ara què va passar amb els retaules de l’església durant la guerra civil, el 1936. Si aquesta revista no hagués existit, tot això potser no s’hauria conegut mai.

La revista també recull tot allò més quotidià, com obres, esdeveniments, actes, etc, i això la converteix en un arxiu que conté la crònica dels nostres dies. Del 1983 al 1986, quan a Cabacés hi havia El Sitjar, ara, després dels anys, qualsevol pot saber què passava aleshores amb un cop d’ull a aquella publicació. En canvi, quan El Sitjar es va acabar i fins que no va aparèixer la revista NORD (del 1986 al 1998) hi ha un buit de dotze anys en què es fa difícil recordar quines coses passaven. Això ens demostra la importància que un poble compti amb un mitjà de comunicació propi. Una revista local no es limita al municipi on s’edita, sinó que en traspassa les seves partions i arriba fora vila. Amb això s’aconsegueix que gent de fora del poble, que potser en són fills o hi venen a estiuejar, estiguin al corrent del que hi passa.

A més, i amb aquesta voluntat de traspassar els nostres límits municipals, també us avancem una novetat: a partir del número que ve la revista NORD disposarà d’una pàgina web pròpia a Internet, des d’on es podran fer comandes d’exemplars.

Internet no és l’eina del futur, sinó l’eina del present. Aquesta publicació es nodreix en gran part d’informacions que es difonen i es poden obtenir per aquesta via. Internet és un gran què i aporta solucions ràpides: alguns dels nostres col·laboradors ens fan arribar els seus articles per aquest mitjà. Però per altra banda, també és vergonyós que en un poble de 350 habitants s’hagi d’anar a buscar informació del municipi en aquest mitjà, i que aquesta no sigui facilitatda directament per les entitats. Des d’aquí volem recordar una vegada més que aquesta revista està oberta a tothom, i especialment a les entitats del poble perquè hi publiquin els seus comunicats i tots els veïns es puguin assabentar del que passa.

Ja se sap que les coses no es fan mai al gust de tothom, i durant aquest últim any se’ns ha acusat de ser tendenciosos en la informació que venim oferint sobre el parc eòlic que es vol construir al Monsant. Res més lluny d’això: sempre hem publicat els escrits que ens han arribat tant dels que el defensen com dels que s’hi oposen, i ens hem limitat a publicar allò que ens han enviat. Recorem que la revista és absolutament imparcial en tot allò que tracta, independentment de la opinió que en puguin tenir els membres del Consell de Redacció. L’única funció d’aquest Consell de Redacció és procurar que cada tres mesos la revista sigui al carrer, i no pas dirigir les opinions que s’hi publiquen, que són responsabilitat exclusiva de qui les signa.

Estem molt contents d’aquest segon aniversari perquè molts no donaven ni un duro per aquest projecte, i amb aquests dos anys els hi hem demostrat que al nostre poble hi ha interès per la cultura i la informació. Enhorabona doncs a vosaltres, amics lectors, que heu fet possible que aquesta realitat tiri endavant, perquè sense la gent que la llegeix, una revista només són quatre folis grapats. Ara no. Ara, gràcies a vosaltres, que la llegiu o que hi escriviu, la revista és part del poble. Això ens encoratja i ens fa veue que les hores que passem confeccionant-la no són en va.

LA REDACCIÓ

11 de setembre del 2000

INFORMACIÓ LOCAL

Durant una setmana Cabacés va celebrar les festes jubilars en honor de la Mare de Déu de la Foia, amb processons i rosari per tots els carrers del poble per guanyar la indulgència plenària.

Josep Maria Ferran

Entre els dies 29 de juliol i el 5 d’agost s’han celebrat a Cabacés les festes jubilars en honor de la Mare de Déu de la Foia. El Jubileu 2000 proclama l’any de gràcia del Senyor, als voltants de 2000 anys del naixement de Nostre Senyor Jesucrist.

Des del 5 d’agost del 1942, que es va reposar la Mare de Déu, ara fa 58 anys que no s’havia baixat mai la Mare de Déu al poble. Cal considerar que hi ha molts pobles que celebren les quinquenals, i fan festes d’aquest estil cada cinc anys.

El dissabte dia 29 de juliol, a dos quarts de deu del vespre, es va fer una concentració a l’ermita de Sant Joan per esperar l’arribada de la Mare de Déu al poble, i en cinc dies de processons hi va haver un total de 13 altars.

Amb un promig d’assistència de més d’un centenar de presones de totes les edats, les processons amb el rosari es varen dur a terme per tots els carrers del poble.

Amb la intenció de destacar la gran participació de tot el poble en l’engalanament dels carrers, l’ornamentació d’altars i de no deixar-me a ningú, faré esment que tots els carrers varen tenir un altar com a mínim. i com diu el símbol, tot el poble el va compartir.

L’amor de Maria va penetrar per tots els racons del poble. Com l’aigua del peu de la Foia, apaga la set de l’assedegat, omple amb el seu amor els cors de totes les persones de bona voluntat i és capaç d’estimar un món millor des del proïsme i sembrant la pau.

Mossèn Pasqual Centelles, el darrer rector de Cabacés, va predicar el dijous dia 3 d’agost.

Enhorabona a tothom per la seva col·laboració i per la indulgència plenària col·lectiva que el poble indubtablement s’ha guanyat.

El músic Josep Enric Peris també va compondre un himne en ocasió d’aquestes festes jubilars en honor de la Mare de Déu de la Foia. La seva lletra fa així:

Si l’ermita de la Foia

cada dia ens atrau més,

sigui un pilar de joia

pel poble de Cabacés.

L’aigua arriba fins al poble,

la que neix als vostres peus,

i ens fa a tots llinatge noble

i frondosos els conreus.

Mare nostra Verge Santa

acudim a Vós amb fe

tot un poble que bé us canta

suspirant pel vostre alè.

El calendari de les festes va ser el següent:

-Dissabte 29 de juliol, arribada de la Mare de Déu de la Foia al poble.

-Diumenge 30 de juliol, a les 11 del matí rosari pels carrers Beat Joan d’Organyà i Puntarrer. Hi hagueren dos altars.

-Dilluns 31 de juliol, rosari per la Plaça Prudenci Seró i pel Carrer Balmes, amb dos altars i predicació del mossèn de la Palma.

-Dimarts 1 d’agost rosari per la Plaça del Sitjar i pel Carrer del Grau, amb dos altars i predicació del mossèn de Flix.

-Dimecres 2 d’agost, rosari pel Carrer Priorat, i Sant Miquel, amb tres altars i predicació del mossèn del Masroig.

-Dijous 3 d’agost, rosari per davant l’església, el Carrer del Mig , de Baix i Carrer Priorat, amb 4 altars i predicació de mossèn Pasqual Centelles.

-Divendres 4 d’agost, pregària de joves i concert a la pista poliesportiva amb el grup Properly.

El dissabte, 5 d’agost, va ser el dia del peregrinatge a l’ermita. A 2/4 de 10 del matí hi va haver un esmorzar popular, i a 2/4 de 12 la celebració de l’Eucaristia en honor de la Mare de Déu de la Foia. Cap a les 2 de la tarda, hi va haver, com cada any, el dinar popular amb les típiques paelles d’arròs.

I a 2/4 d’11 de la nit a la sala de la Societat Recreativa s’hi va representar l’obra teatral El Venedor de Coca, amb aquests actors: Manel Masip, Maria Pilar Sebastian, Albert Masip, Jordi Cubells, Josep Maria Brú, Gemma Biarnès i Maria Montserrat Gibert. En Rafel Brú feia d’apuntador i en Francesc Prats dirigia l’obra.

Era una obra còmica en dos actes que feia un joc de paraules: es parla contínuament de vendre coca, i mentre el públic es pensa que es tracta de cocaïna, resulta que s’estava parlant de coca de pastisseria.

Al final de la representació es va rifar una coca entre el públic.

Tots els actors van saber interpretar molt bé el seu paper, i com acostuma a passar, la improvització va ser el que va fer més gràcia de tot. Tot plegat, ens van fer passar una bona estona.

Redacció

Ja han començat les obres a la carretera de Cabacés, des del Masroig al Molar, des de la Vilella Baixa al Pont Nou i des de la Bisbal a la Figuera.

Inicialment s’havien d’arreglar pocs tombs, com ja publicàvem al número 5 de la revista, i només s’havia d’asfaltar tomps. Ara, després de pressions i d’amenaçar de tallar el Rally Catalunya, va venir a parlar el conseller d’obres públiques de la Generalitat amb els alcaldes de la comarca, fet que va ser aprofitat pels alcaldes de Margalef, la Bisbal i Cabacés per parar-lo al seu pas per aquestes carreteres i arrencar-li el compromís d’asfaltar tota la carretera i tocar, encara que poc, algun revolt més que els previstos.

Aquesta Redacció ha pogut saber que en els propers mesos s’arreglaran alguns camins afectats per la canonada del reg. Els camins que van ser malmesos, eixamplats o simplement retocats durant les obres de canalització de l’aigua del reg del pantà de Margalef, s’arreglaran amb grava compactada, principalment aquells que accedeixen als hidrants més importants, on s’hi ha d’habitar més. El pressupost inicial és d’uns 10 milions de pessetes aproximadament, que provenen del DARP. Les obres començaran immediatament. Malgrat algun malentès inicial durant la reunió informativa que va fer l’Ajuntament amb els veïns, no s’espera cap problema, ja que són uns diners que venen de fora i ningú no s’ha de rascar la butxaca.

El Consell Comarcal del Priorat, en col·laboració amb els ajuntaments de la comarca, ha iniciat la instal·lació de punts d’informació turística a cada poble. Aquests punts són una caseta amb tres peus i tres cares: una destinada a informació local variable que podrà canviar-se quan convingui; una altra amb una explicació del producte principal de cada poble, l’oli o el vi; i a l’altra un plànol i un croquis del poble, indicant tots els punts d’interès que es pot visitar. Aquest punt d’informació és ara al Parc de la Rodona, lloc no definitiu, i serà traslladat quan es faci l’aparcament d’aquella zona. De ben segur s’ubicarà on ara hi ha el Parc dels Columpis. Aquest punt d’informació es complementa amb una vintena o més pals indicadors de rutes construïts en el mateix estil, que s’instal·laran pròximament.

El Govern de la Generalitat revisarà tots els topònims

catalans que contenen incorreccions lingüístiques

Redacció

El maig de 1998 el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (número 291, de 25 de maig de 1998, pàgina 23414) publicava la següent resolució:

"Comissió de Política Cultural

La Comissió de Política Cultural, en sessió tinguda el dia 7 de maig de 1998, ha estudiat el text de la Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya, presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió (Tram. 250-0115/05).

Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha adoptat la següent Resolució:

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Elaborar en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans, en el termini màxim de dos anys comptats des de la publicació d’aquesta resolució en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, un nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya en el qual constin, com a mítim, els topònims que habitualment figuren en els mapes a escala 1:250.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, perquè un cop determinats els topònims i llur situació i grafia correcta d’acord amb les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i publicat el nomenclàtor, les denominacions que hi figurin siguin les úniques oficials a tots els efectes.

b) Demanar, un cop publicat el nomenclàtor oficial, als ajuntaments dels municipis que tinguin una denominació que no s’ajusti a la normativa ortogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans, que consti al nomenclàtor, a modificar la denominació incorrecta i adaptar-la a la normativa en un termini no superior als tres mesos comptats des de l’esmentada publicació.

c) Emprendre un cop publicat el nomenclàtor oficial, les mesures necessàries perquè en tota la cartografia oficial i privada i en totes les obres de referència, guies de viatge i de navegació, llibres de text i altres obres similars, i també en la retolació, incloent-hi la purament informativa, la denominació dels topònims s’ajusti a la que figuri al nomenclàtor.

Palau del Parlament, 7 de maig de 1998.

El secretari,

Josep M. Salvatella i Suñer

El president de la Comissió,

Antoni Dalmau i Ribalta."

Per les mateixes dates, l’Institut d’Estudis Catalans emetia un informe sobre el topònim Cabassers:

"La grafia Cabassers fou establerta per la ponència formada per Pompeu Fabra, J.M. de Casacuberta i Joan Coromines i així aparegué en la "Llista dels noms dels municipis del Principat" dreçada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1933, a petició de la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquell moment, aquesta forma és la que empren normalment les obres de referència com la Gran Enciclopèdia Catalana, l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines o el Diccionari nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya.

El topònim Cabassers es troba ben documentat a partir del segle XI com podem comprovar en el Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193): Avicabescer (1149), Avincabacer (1158, 1159), Avincabezer (1164, 1182), Cabezeir (1178), Cabecer (1185), Cabacer (1185), etc.

A la vista d’aquesta documentació, deduïm que les raons per les quals fou establerta la forma Cabassers són les següents:

1) Aquest nom de lloc ha arribat al català a través de l’àrab, per la qual cosa, i d’acord amb la normativa actual del català, el so fricatiu alveolar sord [s] es representa en posició intervocàlica per la grafia ss (tant si el nom que ha arribat al català a través de l’àrab és d’origen àrab, com per exemple assut, com si és d’origen romànic, com en el cas d’Alcàsser -l’Horta-, que prové del llatí castrum, adaptat en àrab com qasr).

2) Així mateix, i també d’acord amb la normativa vigent del català, la r, encara que sigui muda en posició final de mot (com també ho és a Granollers o Pallars), es representa gràficament perquè apareix sistemàticament en la documentació antiga.

Barcelona, 29 d’abril de 1998."

Aquest informe fa evident que la grafia oficial del nom del poble que tenim avui en dia, Cabacés, és incorrecte. Encara podem afegir a l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans un altre detall: el gentilici del nostre poble és cabasserol, i en aquest mot derivat hi apareix una -r etimològica. Si la grafia correcta fos Cabacés, com s’explicaria que la -r de cabasserol no aparegués al mot primitiu? Senzillament perquè Cabacés és una grafia castellanitzada, que no correspon a la nostra llengua. Fins i tot el diari madrileny ABC reconeix que Cabacés és una grafia castellanitzada: a la pàgina 145 del seu llibre d’estil (Libro de estilo de ABC, editorial Ariel, Barcelona 1993) hi ha un llistat d’equivalències titulat "Topónimos vernáculos y su correspondencia en castellano". A la columna de "nombre vernáculo", és a dir, nom en la llengua pròpia del país, diu "Cabassers", i a la columna "nombre en castellano" posa "Cabacés (Tarragona)". Més clar l’aigua.

Carles Prats

El titular que encapçala aquesta notícia sembla que hauria d’estar provocat per una gamberrada d’uns desconeguts que haguéssin destrossat una roca tradicional del nostre poble, però tristament aquesta roca, el "tormo de la Sabateta", l’ha destrossada el nostre propi Ajuntament. Els fets van passar el dia 8 d’agost, el mateix dia en què les màquines van començar a treballar per fer la nova canalització d’aigua de la Foia cap al poble. Una de les màquines, amb un martell hidràulic, va reduir a un munt de grava el tradicional "tormo de la Sabateta".

Potser el més greu del cas és que ningú no va avisar que aquestes obres comportaven la destrucció d’aquesta pedra on, generació rera generació, hem jugat a veure si podíem posar la sola de la nostra sabata a sobre de la pedreta amb la mateixa forma. No es podia vorejar la roca en lloc de desgranar-la?

La reacció a aquesta barbàrie va ser ràpida: el dia 10, el Diari de Tarragona publicava aquesta nota:

A partir de les obres de renovació de la canonada d'abastament d'aigua de la font de la Foia cap al poble de Cabacés, s'ha destruït, de moment, una roca significativa dintre de la tradició del nostre poble. Anomenàvem aquesta roca "el tormo de la Sabateta", perquè tenia un còdol similar a la sola d'una sabateta petita, on, els dies de romiatge cap a l'ermita de Sant Roc, era tradició que ens aturéssim en aquella part del camí per fer una prova: s'havia d'intentar posar el peu a sobre del còdol per saber quants anys hom tardaria a casar-se. Cada intent fallit comptava un any fins que s'aconseguia. Aquesta tradició la recull l'historiador Vicenç Biete al seu llibre Toponímia de Cabacers i el seu terme (Barcelona, 1983, entrada núm. 234). Ara això ja no es podrà fer perquè les màquines al servei de l'Ajuntament han convertit aquesta roca, i amb ella la "Sabateta", en grava.

En el mateix camí cap a Sant Roc, uns deu minuts més amunt, hi ha una altra roca significativa dintre de la tradició del nostre poble, amb una finalitat similar a la de la desapareguda "Sabateta". Aquesta roca l'anomenem "el tormo del Tupinet" perquè té un forat en forma de tupí, inclinat lleugerament sobre el camí. Aquí el joc consisteix a tirar perdres a la concavitat també per saber els anys que es tardarà a casar-se: cada perdra tirada i no retinguda compta els anys que podria tardar una parella a casar-se. Biete també esmenta aquest costum a la mateixa obra (entrada núm. 239). Al "Tupinet" encara hi podem jugar, però ens sembla que per no gaire temps. Un regidor de l'Ajuntament ens ha dit que si fa nosa per fer passar la canonada d'aigua també la demoldran sense miraments, com han fet amb la "Sabateta", requiescat in pace.

Ara ens preguntem si no s'hauria pogut buscar una alternativa per al recorregut de la canonada: no sembla més fàcil fer una rasa vorejant una petita roca abans que moldre-la amb martells hidràulics? D'espai n'hi ha de sobres, i han destrossat la "Sabateta" sense tenir en compte els sentiments de la gent, i el "Tupinet" pot córrer la mateixa sort. En lloc de dur a terme una política de fets consumats, d'amagatotis, haurien de consultar el poble sobre si vol o no conservar aquesta part de les seves tradicions, i no recordar-se d'ell només en època d'eleccions.

Josep Maria Ferran, Joan Llecha, Carles Prats i 15 signatures més."

Per sort, el Tupinet no l’han tocat i s’ha pogut salvar, perquè no feia nosa a les màquines.

Salvador Palomar, de l’entitat reusenca Carrutxa, també ens ha fet arribar aquesta nota:

"Precisament enguany, la revista La Carxana, dins el seguit d’articles que parla de les ermites del Montsant i que ja va pel tercer any, parla de les ermites de Cabassers. Copio literalment el que hi diu:

"Durant el camí [a l’ermita de Sant Roc], es poden descobrir dos indrets molt característics i ben coneguts pels habitants de Cabassers. Un d’ells es coneix amb el nom de la Sabateta. Es tracta d’una roca de conglomerat, típica de la zona, on hi ha un còdol de petites dimensions partit per la meitat on es proposava una juguesca a la canalla: hom havia de provar d’encaixar-hi el peu. Les petites dimensions de la pedra apunten la poca edat de qui ho havia d’intentar."

En fi, ja veieu que la Sabateta tenia ressò fora del nostre poble i era coneguda. Un motiu més per conservar-la.

Potser sí que la destrucció de la roca era inevitable perquè feia nosa per eixamplar el camí, però com a mínim, haguéssin pogut fer una cosa tan senzilla com un retall i guardar la perdra de la Sabateta per al futur museu municipal, abans de demoldre tota la roca.

Després ens vindran amb la cançó de voler promoure el poble turísticament i de voler arreglar "paratges singulars", però mentrestant el mal ja està fet, i a partir d’ara el camí de Sant Roc té un atractiu menys.

Redacció

El mes de juliol passat hi va haver una incidència al carrer del Grau que, pel que es veu, per resoldre’s necessitava la intervenció de la Guàrdia Civil: resulta que un camió de repartiment de congelats va parar al mig del carrer i mentre descarregava col·lapsava el trànsit. Hi va arribar l’alcalde i va demanar al conductor que el retirés perquè la gent pogués passar, i el conductor no va voler treure el vehicle i va començar una discussió. Com que el camió no sortia l’alcalde va posar el seu cotxe davant del pas perquè no se’n pogués anar i va telefonar la Guàrdia Civil, que en arribar va multar el conductor del camió per obstrucció de la circulació.

Una mesura una mica exagerada, ja que molta altra gent carrega i descarrega amb furgonetes o cotxes parats al mig del carrer i ningú no avisa la Guàrdia Civil, sinó que pren paciència i espera que acabin.

El curiós del cas és que aquest mateix Ajuntament que avisa la Guàrdia Civil perquè un camió provoca un embús no faci absolutament res per impedir una altra situació de col·lapse circulatori que, fins i tot, posa en risc les persones. Estem parlant del revolt que hi ha entre el parc i el restaurant Neus, on cada dia al migdia hi ha cotxes, camions i furgonetes parats no només per descarregar, sinó perquè els seus conductors estan dinant al restaurant. Aquests vehicles ocupen un carril enmig del revolt, en el punt on la visibilitat és més dolenta, i qui puja cap al poble es veu obligat a circular en sentit contrari per tot el revolt per esquivar els vehicles parats al carril de la dreta, per on hauria de circular. A més, si qui puja esquivant els vehicles parats per poder passar té la desgràcia de topar contra un altre vehicle que baixa pel revolt, la culpa encara seria del qui pujava, ja que no es pot envair el sentit contrari de la circulació i menys encara quan no hi ha visibilitat. Això, doncs, ens posa en perill a tots, tant als que pugen com als que baixen, però ningú no avisa la Guàrdia Civil, i sí que ho fan, en canvi, per una animalada que va passar al carrer del Grau i que no podia fer que hi hagués cap accident.

Si per desgràcia hi ha un accident en aquest revolt, llavors ningú no voldrà responsabilitats i tot seran excuses.

No cal arribar a l’extrem de fer venir els senyors de la Benemèrita, però sí que cal prendre mesures perquè la gent no aparqui en aquest revolt. Potser la més senzilla i habitual és posar senyals de prohibit aparcar, com a la plaça de la bàscula, on ja van espavilar-se a posar-ne una per facilitar el pes dels camions.

Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat

El dia 31/07/2000 el Departament de Medi Ambient va convocar una reunió a Tarragona per la presentació del mapa eòlic de la comarca del Priorat. Un grup de diversos veïns i membres de la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, informats de la celebració d’aquesta reunió per part d’alguns alcaldes de les seves respecctives poblacions, van decidir d’assistir-hi per tal d’informar-se sobre la proposta del Departament de Medi Ambient. Tot just abans de començar la reunió a aquests veïns del Priorat se’ls va demanar que abandonessin la sala, ja que es tractava d’una reunió per informar els alcaldes. Davant d’això una veïna de la comarca va preguntar als alcaldes assistents si hi havia algun inconvenient per part seva en què es poguessin quedar a la reunió a escoltar. Va ser l’alcalde de Margalef, Ramon Vila, qui va contestar dient que si la gent de la comarca es quedava a la reunió, ell marxava. L’alcalde de Cabacés també va mostrar el seu rebuig a la presència d’aquests veïns. Creiem que actes tan poc democràtics com aquest cal explicar-los i denunciar-los públicament. Malhauradament a la comarca del Priorat hi ha alguns alcaldes que en qüestions democràtiques encara es troben a "pàrvuls". Les seves actituds caciquils i les seves maquinacions personals són tot un descrèdit pel Priorat, una comarca on cada dia hi ha més gent descontenta davant d’aquestes actuacions tan deplorables. També volem denunciar un cop més l’ambigüitat interessada i poca serietat mostrada fins ara per part del Departament de Medi Ambient, pel que fa a l’elaboració, presentació i consens del mapa eòlic i les seves futures directrius.

Junta de la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat

De què té por que no permet que uns ciutadans de la seva comarca assisteixin a la sessió informativa sobre la implantació i desenvolupament de l’energia eòlica convocada pel Departament de Medi Ambient a la seu de Governació a Tarragona?

L’argument formalista, d’un formalisme exacerbat, que només han estat convocats els ajuntaments, fa una certa ferum. Què són els ajuntaments sense els ciutadans? Quina raó tenen de ser? O potser, per al senyor alcalde de Margalef, només som súbdits? Fins al punt que amenaça d’anar-se’n si aquests ciutadans es queden a la mateixa sala.

Malfieu-vos dels que no admeten ni la presència de veus diferents a la seva. Malfieu-vos dels que posen traves sistemàtiques a la transparència informativa. Alguna cosa o altra deuen tenir per amagar...

I malfieu-vos dels polítics que, emparant-se en ambigüitats i discursos carregats de promeses per a tothom, propicien aquests fets: el senyor Puig, conseller de Medi Ambient, en la seva compareixença davant els representants dels grups parlamentaris, el passat 12 de juliol, va anunciar que abans del dia 31 de juliol presentaria la documentació sobre el mapa d’implantació eòlica a tots els "col·lectius d’interès". I el dia 31, a quarts de vuit del vespre, convoca, a Tarragona, un acte... adreçat només als alcaldes del Priorat?

Primer havia de ser abans de Pasqua, després va passar la segona i sant Pere i sant Joan; llavors, altres maldecaps serviren d’excusa per ajornaments repetits. I ara, resulta que al setembre ja en tornarem a parlar... I mentrestant què passarà amb els projectes que s’estan tramitant i que, segons el conseller, si estan dins del territori que ell considera compatible, tindran el vist-i-plau de l’administració i, per tant, tiraran endavant? Això és el que entén per consens?

La política dels fets consumats, i sobretot en època de vacances, quan passen més sigil·losament, continua fent estralls en aquest país, com a les pitjors èpoques! Uns i altres estan jugant amb nosaltres i amb el futur de les nostres serres, en nom d’uns interessos que, tot i proclamar que són comuns, deuen ser força privats, ja que s’han de discutir a porta tancada.

Agustí Masip Vidal

Amb molins o sense, ningú no té dret a dir que no m’estimo aquest poble. Permeteu-me que comenci aquest escrit amb aquesta frase, perquè vull que quedi molt clar que amb els sentiments dels altres ningú no hi pot jugar, perquè entre altres coses, són igual de legítims i igual de vàlids com els de qualsevol persona que sigui democràtica i accepti el lliure pensament com una opció innata a la condició humana. És perillós assenyalar amb el dit els qui no pensin com tu, els qui tenen unes idees diferents, perquè demostren que no són capaços d’assumir que vivim en democràcia, i que qualsevol pensament i opinió s’ha de respectar encara que no t’agradi o no vulguis compartir. Hi ha gent que esborra noms de pobles, que insulta, que desqualifica els que no pensen igual que ell. Serà que no té arguments, que no té raons per a defendre el seu postulat i només li queda (només té) la ràbia i la "senseraó" per oferir als qui, legítimament, difereixen dels seus pensaments (ull, abans en dèiem feixistes d’aquests). Ara ells juguen a la democràcia sense saber encara que la democràcia vol dir el respecte a les opinions dels altres malgrat que aquestes no ens agradin.

No me n’amago dels meus pensaments, per això demano un respecte per la diferència. Ah, i no val a barrejar sentiments i amors; com deia al començament de l’escrit, ningú no em pot negar l’amor a una gent, a un poble i a un territori pel simple fet de pensar diferent.

La comunitat cristiana de Cabacés

L’autor, diplomat i llicenciat universitari en estudis

teològics i ciències religioses per la INSF-Facultat de Teologia de Catalunya, reflexiona sobre els canvis que afecten a la nostra parròquia

Josep Maria Ferran

La comunitat cristiana de Cabacés es troba des d’uns anys cap aquí en ple "aggiornamento", paraula clau del Concili Vaticà II. Darrerament, la ubicació del Sagrari en una capella del costat i la reforma de l’interior de l’església han estat uns dels passos més decissius.

Tota innovació rep crítica; és un dret. Les nostres emocions de por, a vegades de ràbia, tristesa... són presents a la nostra vida. Tota innovació parteix del respecte, tot l’anterior és important o ha estat important en el seu inici. Construir altars va suposar sacrificis i esforços per part de parroquians fidels, que cal tenir en compte i recordar. Ara bé, a poc a poc es fan passos, que haurien de ser des de la corresponsabilitat, el debat, la consulta i el diàleg. El Concili Vaticà II fa 35 anys que es va clausurar, i la Sacrosanctum Concilium contemplava que d’altar només n’ha d’haver un, el del presbiteri, on la comunitat es reuneix i celebra l’Eucaristia, i que el Sagrari ha d’estar en un lloc lateral.

Dins el marc d’actualització de la comunitat cristiana de Cabacés s’ha acomplert un pas nou en aquest repte de tocar sostre el Concili Vaticà II. Felicitats i endavant.

La investigació a l’arxiu de la parròquia, que ja es va iniciar fa uns anys, està rebent investigadors de caire internacional. Enhorabona! Pel valor cultural i històric de l’arxiu parroquial cal, des de la perspectiva de la fe i de la cultura, que es promogui, i en aquest sentit cal alabar i agrair el grup de recerca que farà possible la seva divulgació amb la deguda responsabilitat i el respecte que suposa la seva base de dades.

2000/7811 - AJUNTAMENT DE CABACÉS

Havent estat exposat al públic el pressupost per a l’exercici 2000 i la plantilla orgànica, segons s’anuncia al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona núm. 139, de 16 de juny de 2000, i aprovat definitivament, es fa públic a continuació el pressupost resumit per capítols, la plantilla orgànica i la relació de llocs de treball:

Pressupost únic

Cap. 1 Impostos directes 4.250.000

Cap. 2 Impostos indirectes 450.000

Cap. 3 Taxes i altres ingressos 5.139.000

Cap. 4 Transferències de corrents 8.905.000

Cap. 5 Ingressos patrimonials 100.000

Cap. 6 Alineació d’inversions reals 0

Cap. 7 Transferències de capital 2.006.000

Cap. 8 Actius financers 1.000.000

Cap. 9 Passius financers 0

Cap. 1 Despeses de personal 3.620.000

Cap. 2 Despeses en béns corrents i serveis 10.406.000

Cap. 3 Despeses financeres 0

Cap. 4 Transferències corrents 471.000

Cap. 6 Inversions reals 6.103.000

Cap. 7 Transferències de capital 0

Cap. 8 Actius financers 0

Cap. 9 Passius financers 1.250.000

Plantilla i relació de llocs de treball

1. Funcionaris de carrera.

Secretari-interventor, 1, Oposició, Vacant.

2. Personal laboral fix.

Administratriu, 1, Oposició, Anna M. Sebastián Masip.

3. Personal laboral eventual.

Peó.

Operari de multiserveis, 1, C. temporal, Ramiro Masip Masip.

Cabacés, 10 de juliol de 2000.— L’alcalde, Josep A. Robles Cerezo.

BOP núm. 168, 20/07/2000

2000/8576 - AJUNTAMENT DE CABACÉS

Havent observat que al BOP de Tarragona número 114, de data 18 de maig de 2000, apareix l'anunci 2000/5071 i havent-se detectat una errada al seu contingut, al lloc on diu "Aprovat inicialment" hi ha de dir "Aprovat definitivament".

Cabacés, 28 de juliol de 2000.-- L'alcalde, Josep A. Robles Cerezo .

2000/8577 -AJUNTAMENT DE CABACÉS

Aprovat definitivament per l'Ajuntament de Cabacés, en sessió de 27 de juliol de 2000, el projecte "Renovació de la canonada d'abastament d'aigua", amb un pressupost de 17.743.536 pessetes, es fa públic segons disposa l'article 38.2 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, per tal que se'n prengui coneixement.

Cabacés, 28 de juliol de 2000.-- L'alcalde, Josep A. Robles Cerezo .

2000/8578 -AJUNTAMENT DE CABACÉS

En compliment del que disposa l'article 94 de la Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les administracions públiques, es fa públic que el Ple Municipal ha adjudicat la següent obra:

1. Entitat adjudicadora.

Ajuntament de Cabacés.

2. Objecte del contracte.

a) Descripció de les obres: renovació de la canonada d'abastament d'aigua.

b) Data de publicació de l'anunci de licitació: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 3168, de 26 de juny de 2000, i BOP de Tarragona número 146, de 24 de juny de 2000.

3. Tramitació, procediment i forma d'adjudicació

a) Tramitació: urgent.

b) Procediment: obert.

c) Forma: concurs.

4. Pressupost de contracta

17.743.536 (IVA inclòs).

5. Adjudicació

a) Data: 27 de juliol de 2000.

b) Contractista: E. Martínez Aragonés.

c) Pressupost d'adjudicació: 17.000.000 (IVA inclòs).

Cabacés, 28 de juliol de 2000.-- L'alcalde, Josep A. Robles Cerezo .

2000/8579 -AJUNTAMENT DE CABACÉS

Aprovat inicialment pel Ple Municipal, en sessió ordinària de 27 de juliol de 2000, el projecte bàsic i d'execució "Actuació per al desenvolupament de les infraestructures turístiques, la millora de l'accessibilitat del nou vial i zones d'esbarjo i aparcament", redactat per l'arquitecte Felipe Guerra Garcia, col·legiat 4044/4, amb un pressupost de 48.884.993 pessetes, se sotmet a informació pública, pel termini de 30 dies, durant els quals es podrà examinar i formular les al·legacions pertinents, d'acord amb el que preveu l'article 37 del ROAS.

Cabacés, 28 de juliol de 2000.-- L'alcalde, Josep A. Robles Cerezo .

BOP núm., 10/08/2000

Redacció

L’aparcament que s’ha de construir pròximament s’ubicarà darrera de les cases que estan davant del pla del Sindicat, entre el xalet Guasp i el carrer del Camp, a les feixes de més amunt d’en Jaume Grau, que ha fet la cessió dels terrenys a l’Ajuntament.

Per accedir a aquesta zona s’haurà de fer pas pel lloc que ara ocupa el parc dels columpis, on també s’hi ùbicarà el punt d’informació turística que ara és al parc de la rodona. També s’ha projectat fer una zona de passeig a l’Aubereda, on s’habilitaran senders, es netejarà el barranc i es faran passeres per passar de banda a banda del barranc fets amb troncs. A l’Aubereda hi haurà una zona on s’hi instal·laran banquets i taules a l’aire lliure, i més endavant papereres i cartells d’informació sobre els equipaments, serveis i disponibilitats.

També s’habilitarà la Font de Baix dintre del marc del mateix projecte, com a àrea de passeig i esbarjo.

Efecte boomerang; jutge jutjat

Resposta a Agustí Masip Vidal

Ricard Masip

Entenc que estiguis queixós perquè la gent del poble estigui enfadada amb tu, tens raó, la democràcia és el respecte a totes les opinions, les teves i també les dels demés. La teva llibertat comença i acaba sempre on comença i acaba la dels altres. No estem enfadats, doncs, per les teves idees, sinó per tot allò que t’han dut a fer. Finalment els parcs eòlics de Cabacés es faran tots, però si us haguéssiu sortit amb la vostra moltes famílies haguéssin perdut fins a 500.000 ptes per molí i l’Ajuntament 20 milions any rera any. Si amb el mal que haguéssiu pogut fer, no tenen ni el dret a assenyalar-te, on hauríem arribat? Vols més motius? Sé que dol molt haver perdut, haver lluitat per no treure’n res, ser mal vist a Cabacés i decepcionar aquells a qui representes, però això ja ho sabies que podia passar. Jo, personalment, admiro la teva tenacitat i el teu esforç per defensar una idea fins al final sense motius econòmics aparents, però ara toca aguantar les males cares i riotes dels més insensibles. Però més val això que no pas una altra cosa. No sé què passaria si tot fos al revés i fóssim nosaltres els qui juguéssim a ser els amos dels teus diners. No sóc l’únic que fins avui ha estat en contra de tot el que heu fet, però has de saber que a partir d’avui jo et perdono.

Festes d’agost

Comunicat oficial de l’Associació Jove

Associació Jove de Cabacés

Aquest apartat d’activitats de l’Associació Jove enguany no ha pogut fer-se per diversos motius. Per això, a diferència de l’any passat no podem fer una descripció acurada d’unes festes que no hem organitzat nosaltres. Però axiò no vol dir que no haguem de fer-ne esment. L’Associació va néixer per donar un servei al poble, i encara que no durarem gaire més, encara hi som. L’Associació ha cobert durant prop de deu anys un espai on no hi havia res, i en canvi sí que existien unes necessitats. Avui això ja no sembla tant necessari, ja que a banda d’aquelles entitats ja existents abans, algunes mil·lenàries, n’han nascut d’altres, com ara és el cas d’aquesta revista. Hem de felicitar a tots aquells que han col·laborat en les festes d’aquest agost; mai ningú, i nosaltres tampoc, havia estat capaç abans de fer tant amb tant poc. Per això des d’aquí animem a continuar amb aquesta tònica els propers anys, i que siguin ells els qui continuin organitzant aquestes festes, i també la de reis. No creiem que Carnestoltes sigui la més adient, però segur que també quedarà lliure.

Ningú s’ha queixat de tal com ha anat tot, i això hauria de ser motiu de satisfacció. A més, la gent com cal, amb poca cosa és feliç, i allò que valoren més és la bona voluntat i les festes on allò principal sigui el bon gust.

Així només ens resta felicitar altra vegada aquells que, desinteressadament, han fet possible que la gent s’entretingui i, que a banda dels balls, han disfrutat d’allò que més els agrada. No ens mereixem tot el que tenim.

Notes aclaridores: puntada de peu a l’arnot

Ricard Masip

Malgrat el que s’hagi pogut dir els últims dies, els responsables de l’Associació havien rebut ofertes per les festes que tradicionalment organitzaven: una el dia 4 d’agost a la nit i l’altra el dia 15 del mateix mes. La del 15 aniria en funció dels resultats del dia 4, i podria ser així més completa o més senzilla. Abans de fer la reunió amb la resta de joves, se’ns va "convidar" a no utilitzar la Pista el dia 4. Així doncs, ja se’ns va desmuntar l’esquema, i el dia 15 ens anava massa gran. Vam decidir no convocar la reunió i anul·lar-ho tot. Aquests dies hem intentat donar tota mena d’excuses per no perjudicar els altres, ja que ens van preguntar quins eren els motius pels quals no fèiem res. Segons algú, l’any passat la vam fer massa grossa. Gràcies a tots els qui han posat totes les seves ganes per desmuntar-nos la paradeta; vagin donant corda al ninot*.

*Expressió popular catalana: quan hom considera que les coses ja li estan bé i procura que continuïn igual.

Aigua

Redacció

Ja han començat les obres de canalització de l’aigua de boca provinent de la Foia. La tuberia no passarà pel mateix lloc per on passava la canalització vella. A més, la feina és costosa i s’ha de fer amb màquines, que provoquen algun o altre problema, però l’obra és necessària. Fins ara el cabal d’aigua es controlava des de la Foia i es regulava el pas a ull, cosa que provocava que de vegades faltés aigua, i altres vegades que en sobrés i es perdia. Ara el dipòsit tindrà una boia, i el tub serà de pressió amb un regulador que la minvarà. Així únicament passarà l’aigua que es consumeixi, i la resta se sobreixirà dalt de tot a la Foia i servirà per al reg, com fins ara. Si no se’n llença gens tots l’aprofitarem millor, ja sigui per baure o per regar els hortets.

Gossos

Properament es farà un cens municipal dels gossos del poble. Segons la llei és obligatori. S’han d’apuntar totes les dades de l’animal i si porta o no implantat el xip identificatiu. Tot apunta a què no es farà pagar cap mena d’impost, però la Generalitat vol portar un control.

Energia

El mapa eòlic de Catalunya serà presentat aquests mes de setembre al públic en general, ja que ja es va presentar als alcaldes del Priorat abans de l’estiu.

Els trets bàsics són tres zones marcades: una on l’únic requisit necessar-hi per poder-hi construir parcs serà el permís d’Indústria, el permís de l’Ajuntament afectat i el permís dels propietaris dels terrenys. En una altra zona on també es podran construir amb els mateixos permisos més els estudis d’impacte ambiental. I en una altra zona estarà prohibida la construcció d’aquests parcs.

Aquestes zones de prohibició seran tots els Parcs Naturals i els espais PEIN inferiors a 1000 hecctàrees. En els espais PEIN de més de 1000 hectàrees es protegiran únicament les mil de més vàlua, i la resta quedarà sotmesa a tota mena d’estudis d’impacte.

A més d’això, totes aquestes dades es faran públiques per evitar l’especulació, i els contractes entre les empreses constructores i els propietaris dels terrenys els regularà la Generalitat. A més, es deixa en última instància la llibertat dels municipis de negar-se a tenir un parc eòlic. Així, tots els que no en vulguin, no en tindran.

Explosions

El dia 23 d’agost, a dos quarts de nou del matí, es van sentir unes explosions molt fortes a prop del poble. Les va sentir molta gent, uns des de les granges, els altres des de casa, i tothom coincidia en què s’havien sentit per baix al barranc. D’això se’n va parlar tot el dia, i a la nit el Cafè n’anava ple. Uns deien que podrien ser barrinades de les obres de la carretara, uns altres creien que allò potser ho havia fet un esquadró d’avions militars en maniobres en trencar la barrera del so, però ningú no sabia del cert què havia passat. També va sortir el grup dels catastrofistes, que ja es pensaven que allò era un bombardeig: "com que tot està tan malament!", deien.

Tot i això, aquella mateixa nit es va saber què havia sigut: resulta que el dia anterior algú va gastar una brometa als treballadors de l’empresa J.F. Riegos, que fan la canalització de l’aigua del pantà de Margalef, regalant-los un cigarret amb un petard a dintre. I l’endemà, ells, per tornar la "gracieta", van fer esclatar una sèrie d’explosius baix al barranc que van retronar per tot arreu.

En fi, tot aclarit.

ENTREVISTA

Jordi Cubells i Carles Prats

Doncs la veritat és que no ho sé exactament, no me’n recordo massa. Va ser una mica abans que passés aquell cometa, el Hyakutake. A mi tot el que sigui Natura m’agrada; igual m’agrada l’astronomia, com la geologia, com la meteorologia, i això era una altra cosa més que m’agradava. Vaig llegir en un llibre que et podies muntar un telescopi tu mateix i que et sortia molt millor de preu i bé, em vaig animar i amb l’esquema me’l vaig construir. Vaig anar a comprar l’òptica a una casa que hi ha a Parets del Vallès i vaig fer tallar els ferros per l’estructura, i al final vaig fer el meu telescopi.

Aquest telescopi, per a un afeccionat, ja és gran, perquè té 255 mm d’objectiu i és reflector. Hi ha dos tipus de telescopis: els reflectors i els refractors. Els reflectors reflexen la llum que capten en un mirall anomenat primari, una mica còncau, i quan la llum rebota va a un mirall secundari, més petit, i d’allí passa a l’ocular, i veus la imatge. Això sí, la veus invertida, perquè els objectes de l’univers és igual veure’ls per dalt que per baix, perquè la majoria són rodons. D’aquesta forma perds molta menys llum, perquè si volguessis veure la imatge del dret hi hauria d’haver un altre pas per donar la volta a la imatge, i amb això perdries llum. Quan es tracta de captar llums tan febles com pot ser una galàxia, és essencial salvar fins a l’últim detall de lluminositat. I després hi ha els refractors, que funcionen amb lents en lloc de miralls, i són més cars.

Surt molt millor de preu muntar-se’l. Els telescopis són caríssims. Si compressis un telescopi de les característiques del meu et podria costar entre un milió i un milió i mig de pessetes. Després hi ha sistemes de seguiment, com la montura equatorial: es tracta d’un motoret que fa girar el telescopi a la mateixa velocitat que gira la Terra, però en sentit contrari. Així l’objecte que observes no surt de l’objectiu i, a banda de la comoditat de no haver de rectificar la posició del telescopi, pots fotografiar els astres. Hi ha una cosa curiosa de fer amb una càmera, sense telescopi: tu poses una càmera en un trípode mirant l’Estrella Polar, i deixes l’obturador obert durant mitja hora o una hora. Llavors les estrelles fan com una ratlla circular, i al centre de totes hi ha l’Estrella Polar, que és l’única que no descriu aquesta ratlla perquè està al centre. Això passa pel moviment de la Terra.

Bé, a l’estiu tens unes estrelles, a la primavera en tens unes altres... segons l’època de l’any varia. Si ara tenim una estrella a sobre de Cantacorbs, així com van passant els mesos veus com va avançant, i al cap d’un any aquella estrella tornarà a estar com estava tal dia com avui, perquè la Terra dóna la volta al Sol, i segons en quina posició és veus unes estrelles o unes altres. Durant l’any van passant totes les constel·lacions, i en veus unes o altres segons l’època de l’any. En canvi, les que estan a prop de l’Estrella Polar es veuen tot l’any. Abans des d’aquí es podia observar molt bé l’Univers, però ara el que passa és que amb la renovació de les faroles hi ha una gran contaminació lumínica i costa més.

De totes maneres el que es pot veure millor ara a l’estiu són les constel·lacions: l’Óssa Major, l’Óssa Menor, el Dragó, El Triangle de l’Estiu, just damunt del poble, que només es veu a l’estiu...

Els planetes funcionen d’una manera totalment diferent de les estrelles: fan el seu recorregut i no pots veure’ls mai en un mateix lloc, perquè cada un d’ells va seguint la seva òrbita i n’hi ha que van més depressa que uns altres, i com més allunyats del sol estan més tarden en donar-hi la volta. Per exemple, el planeta Mercuri, que és el que està més a prop del Sol, dóna la volta en 80 dies, i Plutó, el més allunyat, tarda uns 300 anys, mentre que la Terra tarda 365 dies, és a dir, un any terrestre. Però els més clars de veure sempre són Júpiter i Venus. Potser es veuen millor a l’hivern que a l’estiu, perquè el cel està més clar a l’hivern: tu agafes una nit d’aquelles que fa un fred que pela i veus uns estels que sembla que els puguis agafar. Ara Júpiter ha anat endarrerint la seva sortida, perquè fa dos anys, per exemple, en aquesta hora (00:15 del 28/08/2000) l’haguéssim tingut damunt de la serra de Cantacorbs. Això vol dir que està donant la volta cap al darrera del Sol. Com que es va endarrerint, arribarà un moment que sortirà amb el Sol, i llavors ja no el podrem veure, i si surt amb el Sol, vol dir que està a l’altre costat del Sol. I fins que no torni a sortir per l’altre costat estarem un temps que no el podrem veure. El mateix que passa ara amb Venus, que està a l’altre costat del Sol i no el veus ni al matí ni al vespre, perquè com que és un planeta interior, si tu estàs d’esquena al Sol, també estàs d’esquena a Venus. Aleshores només pots veure Venus al matí, abans que surti el Sol, o al vespre abans que s’amagui. Els planetes interiors, Mercuri i Venus, és a dir, els que estan entre el Sol i la Terra, són difícils de veure per això. Venus em fa molta gràcia perquè és molt lluminós, ja que té una atmosfera molt espessa, tant, que impedeix veure el propi planeta, i amb el telescopi només es veu l’atmosfera. Per veure el planeta s’ha hagut de fer amb sistemes infrarrojos que travessin l’atmosfera, però visualment és impossible veure la superfície de Venus.

No. Allí, diguéssim, sempre estarien casi a les fosques, perquè a més que l’atmosfera és molt espessa, té molt gruix. Aquesta atmosfera es veu molt, perquè reflecteix molt la llum.

No, no les he vistes mai. El que sí que es veuen són molts satèl·lits artificials. L’altre dia mateix en vaig veure quatre en una estona. És una cosa bastant fàcil de veure, els satèl·lits artificials, i com que hi ha tanta ferralla que està donant voltes, ja no és notícia veure’n.

Les galàxies. L’única que es pot veure amb bastant facilitat és la galàxia Andròmeda, però no és la clàssica galàxia en espiral, sinó una taca blanca molt difuminada sense cap forma de res. De les altres, com a mínim jo, no n’he pogut veure ni una. El que sí veus són cúmuls d’estrelles.

Un cúmul d’estrelles que es diu Cúmul de les Plèiades. Ara a l’estiu es veu més o menys per sobre de Cavaloca. Quan te’l mires amb el telescopi veus que té forma d’interrogant.

Del diari d’un monjo imaginari de la Cartoixa d’Escaladei

Per Josep Enric Peris. Dibuix de Paco Masip

24-11-1833.- Hi ha força moviment a La Cartoixa. Han arribat d’arreu de Catalunya intel·lectuals per assistir a unes jornades d’estudis: científics, metges, escriptors, periodistes, filòlegs i antropòlegs. Després de la presentació i d’una lliçó magistral a càrrec d’un economista anomenat Bonaventura Carles Aribau i Farriols, s’han designat uns quants de la Comunitat com a ajudants de les personalitats presents. Jo estic al servei d’un jove filòleg barceloní anomenat Tomàs Balda i Ardèvol. Seré el seu acompanyant a la biblioteca i l’ajudaré a redactar la tesi que prepara, ja que el senyor prior creu que els meus coneixements de la llengua grega li poden fer servei.

25-11-1833.- La conferència d’avui ha estat a càrrec d’un eminent metge i químic menorquí: el doctor Mateu Josep Orfila i Rotger. Renoi, quina meravella de coneixements i quin do de paraula!

26-11-1833.- Cada dia m’entusiasma més l’interès d’aquest jove per la filologia i l’antropologia. Es veuq ue és un gran entès. M’ha contagiat les ganes d’estudiar, de tornar a agafar els meus llibres de llatí i grec: Virgili i Homer

28-11-1833.- Acomiadament dels estudiosos. Han estat unes jornades molt profitoses. Li he dit al meu company de treball intel·lectual que l’any que ve, si sóc jo qui fa els programes de les trobades, a ell li correspon fer una de les conferències: la lliçó magistral d’obertura. Per resposta, un somriure i una abraçada.

JOSEP-ENRIC, monjo de la Cartoixa d’Escaladei

Extret d’un discurs de dissuació durant la campanya d’eleccions al Parlament de Catalunya

Josep Enric Peris i Vidal

Ciutadans i ciutadanes: a mi, més val que no em voteu. No us sabria servir com us mereixeu i no em veig capacitat per signar decrets a favor de tots els catalans.

Ja m’agradaria, ja, obtenir la vostra confiança i agafar les regnes del nostre país, però no podria. És massa responsabilitat (ben pagada, això sí) però no podria defensar els pagesos a què se’ls ha expropiat una finca i l’empresa (que ha obtingut la concessió de l’obra) no els paga a temps ni té en compte el valor pecuniari ni sentimental. Tampoc no podria posar-me dintre els jutjats i agilitzar gestions i/o posar-me al costat de qui no té advocat defensor. No parlo d’advocats bons, que tots ho són, sinó d’un advocat hàbil que sigui capaç de fer creure al magistrat que el pobre també pot tenir raó. Tampoc em voldria "mullar" davant un conflicte: diria a les parts que miressin de posar-se d’acord. I, quan anés a Madrid a gestionar a favor de Catalunya, potser hauria de comprar massa cara qualsevol concessió que em féssin. Això sí: portaria a la cartera medalles, promeses que no es complirien, copets a l’esquena, homenatges... però contractes de vendes de fruits secs, arròs, cítrics... no. Us hauria de dir: "xiquets, que es quedin a l’arbre o a terra, que ho portarem més barat de l’Àfrica o d’Amèrica i, si ho voleu reccollir, ja vindran temporers d’altres continents". Amics, amigues, bona gent! No em voteu. No val la pena. De totes maneres, ara que me’n recordo, no estic en cap llista electoral. Millor.

Jocs, joguines, records de la infantesa, potser poques joguines, però molts jocs...

Zona Escolar Rural l’Aglà

El joc forma part de totes les cultures i es troba en totes les civilitzacions. És una necessitat antropològica i cultural. És quelcom que des de la diversió arriba a l’aprenentatge i al desenvolupament integral de la persona.

El joc és trascendent en la jugada i intrascendent un cop acabada. Qualsevol activitat pot ser un joc quan hi ha un cert grau de llibertat i de voluntarietat, de plaer i de distracció. El joc canalitza la necessitat i la possibilitat de l’espècie humana de passar-s’ho bé a qualsevol edat. El joc i el treball no es diferencien tant. És l’actitud que pren l’home davant de l’un o de l’altre el que els distingeix.

En els drets de l’infant proclamats per les Nacions Unides, el dret al joc hiés considerat igual que els drets a la salut i a l’educació. En la infància el joc ocupa la major part del temps i té una dimensió més gran; a l’escola aprenem jugant i juguem aprenent. El joc, en la infantesa és la forma natural i normal d’assolir coneixements i d’estimular i desenvolupar valors i actituds.

Els jocs tradicionals són la base de moltes cultures, han estat l’escola de sempre i l’única durant molts segles. Són aquells que han passat pel sedàs de les generacions i porten amb ells els reflexs dels nostres costums i de les nostres tradicions més ancestrals.

El joc fa sentir als nens la sensació de guanyar per haver fet quelcol ben fet i de perdre per no haver estat prou amatents; sensacions que són importantíssimes per aprendre a viure.

En una paraula, el joc ajuda al nen a créixer.

A les escoles de la Zona Escolar Rural l’Aglà (Cabacés, Gratallops, la Figuera i el Molar) hem treballat el projecte Els jocs i les joguines; ens hem anat endinsant en aquest tema i ha sorgit la necessitat de fer un recull de les joguines que tenim a les nostres cases, als nostres pobles, ens hi hem anat engrescant i hem cregut interessant d’exposar aquest material perquè tots en poguem gaudir.

Donem les gràcies a tots els qui heu aportat aquests "tresors", si no tot això no hauria estat possible, i també a tots aquells que heu tingut el goig de visitar-ho.

Entrevistes de jocs i joguines fetes als nostres pares, padrins i altres parents. Resum de les respostes que ens han fet. Alumnes del CEIP "El Castell", Curs 1999-2000

Les entrevistes que segueixen a continuació han estat seleccionades a l’atzar entre les que han fet els alumnes del CEIP "El Castell" als seus avis, pares i altres parents.

La pluca, cotxes, bitlles, baldufa, afollar nius de pardals, fer foc, catiu de patricons de cartes i jugar a la pareteta de cromos.

Al carrer, a l’escola, a casa, a la font i a l’era de l’Hilari.

Amb els amics i amigues i amb altres nens.

Caixa i cordill per fer un camió, un carretó, un patinet, una pilota, ruquets de carabassó, patracons i un camionet.

El camionet. M’hagués agradat una bici, un camió petit, el patinet, la rodanxa, la pilota i un cavallet de cartró.

No. Un martell.

Saltar a la corda, picar cromos, fireta, enfilar-se als arbres, la pluca, la rodona i el dominó.

Al carrer, a l’esgorfa, a l’escola, a l’Era, a casa, al camp, al riu, a l’era de cal Navàs i de cal Pere i al jardí de l’Estanc.

Amb les nenes, amb les amigues, amb els amics i amb la meva germana.

Pepes, ninos, dames, cuineta, fireta, nina amb vestits i amb testes, nines, parxís, pilota, corda de saltar i callossos.

El nino, el nadó de joguina, la nina de cartró, nines i el carro.

Sí. El joc de dames, el nino nadó i els cromos de picar.

El futbol, trencar olles i els micos.

A l’Aubereda, a la plaça, a casa, a la Plaça del Sitjar i a l’escola.

Amb els amics i amb els germans.

Una pilota, soldats, indis, un tiratxines, dominó, cotxes i un tren.

Un cotxe dirigit i el dominó.

No.

El cop de puny, la Nancy, fer pastetes, nines, saltar a corda, jocs inventats, cuineta i el pilla pilla.

Al pati, al Patiet, al Tossal, a casa, a l’escola, al carrer i a l’entrada.

Amb les amigues, amb els germans, amb les nenes i amb les germanes.

Nines, cuineta, bicicleta, fireta, parxís, Juegos Reunidos, capces i jocs de taula.

La Nancy, un osset de pelutx, nines, Juegos Reunidos, jocs de taula, la nina Lídia i la corda.

Sí, un joc de taula.

La pluca, les nines, ballar, pilla pilla, futbol i la corda.

Al parc, al carrer i al pati.

Amb els amics i amigues i amb la meva cosina.

La barbie, nines, cuineta, una nina de roba, Juegos Reunidos i un cavallet.

La Barbie, els ninos, la pilota i una cuineta de fusta.

No.

Per fer-se joguines aprofitaven les coses que trobaven a la Natura o a casa: canyes, pedres, ossos, sorra, "allidons", cartes velles, trossos de roba, agulles de cap, fang...

El Registre Civil

Francesc Prats

L’any 1978 el Comité de Ministres del Consell d’Europa va recomanar a tots els Estats membres que es fes desaparèixer tota discriminació entre sexes pel que fa al règim jurídic dels noms.

També el Tribunal Europeu de Drets Humans l’any 1994 es va pronunciar en el mateix sentit.

Per tot aixó, i en virtut del principi d’igualtat reconegut a la Constitució Espanyola, les Corts van aprovar la llei 40/99 de 5 de novembre de 1999 que tracta de l’ordre dels cognoms, de la seva regularització ortogràfica i del canvi de nom pel seu equivalent onomàstic en qualsevol llengua de l’Estat Espanyol.

Abans que el passat 6 de febrer del 2000 entrés en vigor aquesta nova llei ja existia la possibilitat d’invertir els cognoms d’aquells fills reconeguts només per la mare o, en qualsevol cas, els podia canviar el fill una vegada arribés a la majoria d’edat, cosa que encara es pot fer igualmet ara. Ara però els pares poden decidir de comú acord l’ordre dels cognoms al moment d'inscriure el primer fill,i una vegada decidit s’hauria de mantenir en els fills futurs.

El cas de la regularització ortogràfica dels cognoms ja s’havia regulat a Catalunya mitjançant la llei de política lingüistica de 30 de setembre de 1977. Ara l’article 3 de la Llei 40/99 regula per tot l’Estat que l’encarregat del Registre Civil procedeixi a instància de l’interessat a regular els cognoms quan la forma no s’adapti a la gramàtica i a la fonètica. L’interessat haurà de justificar la forma correcta, mitjançant un certificat de l’Institut d’Estudis Catalans.

La Llei 17/1977 publicada el 4 de gener de 1977 va permetre que els nascuts abans del 1977 canviessin el seu nom per l'equivalent onomàstic corresponent de qualsevol de les llengües de l’Estat espanyol. Les persones però nascudes desprès de 1977 tenien problemes i no podien canviar-lo per simple compareixença i havien d’anar per la via de l’expedient governatiu. La nova Llei facilita el tràmit d’aquest canvi per a tothom que vulgui "traduir" el seu nom.

El Reial decret 193/2000, d’11 de febrer, va modificar el Reglament del Registre Civil perquè els pares que així ho decideixin puguin interposar el cognom matern dels fills nascuts d'un mateix vincle. En el cas d’haver complert els dotze anys l’alteració requerirà la seva audiència i l’aprovació en expedient registral, competència del Ministeri de Justícia.

Quan es tracti de la inscripció del primer fill, amb inversió de cognoms, el jutge de pau pot practicar la inscripció per si mateix; en els demés casos d’inversió de cognoms o substitució del nom, caldrà la resolució de l’encarregat del Registre Civil (jutge de primera instància) a no ser que delegui en el jutge de pau la tramitació completa d’aquests processos.

Al número anterior de la revista, en aquest mateix apartat es parlava del Codi de Successions, i per errada tècnica en la maquetació van aparèixer barrejades les prioritats d’hereus en casos de successions intestades. Ara corregim aquell error i oferim l’ordre correcte i separat segons sigui aplicable el Codi de Successions o el Codi Civil:

A tots els que tinguin el veïnatge civil català, se'ls aplicarà el Codi de Successions, i la resta el Codi Civil.

Fills (o descendents per representació)

Cònjuge (no separat)

Ascendents (pare ,mare,avis)

Col·laterals fins a 4t grau

Generalitat de Catalunya

Fills

Ascendents

Cònjuge (no separat)

Col·laterals fins a 4t grau

Estat Espanyol

Maria del Carme Gené

El Gené és ple d’entusiasme, de bona fe. Segueix admirant els clàssics però està a l’aguait dels nous moviments artístics. En respondre a un periodista sobre què opinava sobre el Vanguardisme i el Clacissisme va dir: "Tota l’herència artística llegada pels avantpassats són lliçons d’art per a mi. Els estils se succeeixen amb els segles i cadascun d’ells és conseqüència de la seva època.

I a una altra pregunta com: "Quina influència atribueix vostà a la seva pròpia obra?" respongué: "El meu gran desig és dotar-les de la màxima influència de mi mateix. Jo recullo la influència de l’art i el meu esperit d’artista amb joia la presenta al públic convertida en una obra amotllada".

El seu caràcter també es definia per la relació intensa amb els amics, col·laboradors o deixebles. En el seu taller-estudi s’hi trobaven personalitats, artisets... I algunes de les seves obres més importants van ser exposades a la sala expositora o fins i tot beneïdes.

Aconseguí crear una obra personal -que ha tingut escola- fonamentada en una profunda observació i estudi de la humanitat, a la recerca d’una imatge ideal que ell anomenava "la veritat plàstica" alhora que es preguntava quines serien les obres que el consagrarien.

El 1946 fou nomenat soci de mèrit per l’Escola de Belles Arts de Madrid, i el 1953 soci d’honor del Museu d’Art de Madrid.

Seguim llegint d’altres articles apareguts a la premsa, com al Setmanari Catòlic de Reus, que diu: "L’exposició és tota ella una vertadera manifestació d’art i de bon gust. L’art deu ésser això i no les exhibicions de pegots". El Diario Español de Tarragona escrivia: "Una vez más Gené ha demostrado sus relevantes cualidades de escultor -de las que nos sentimos satisfechos los reusenses todos- al realizar una monumental obra que culmina un edificio del Paseo de Gracia nº. 88 en Barcelona".

Els qui el varen conèixer han anat deixant uns escrits a l’Arxiu Gené. Recorden el tracte de respecte i alhora lliure i espontani. La majoria ressalten que era un gran retratista, una persona de grans qualitats humanes i artístiques, ja que tot ho veia amb ulls d’armonia, bellesa, etc. Però tots remarquen la seva humiltat i modèstia, unides a la generositat.

A Actualitat Reus la senyora Arnavat, com a alumna seva, escrigué: " Era el seu mestratge que lluïa no tan sols a tots els qui ens aquells moments érem els seus alumnes, sinó que s’extenia a tothom que se li apropava. Crec que ell acomplia fermament la tasca d’ensenyant: mestre a l’aula i mestre amb el batec de les seves obres. Estar a prop de Modest Gené era un constant despertar, era sentir-nos vidents d’una natura que desconeixíem, d’un entorn que ens semblava feréstec... Jo diria que era el seu un desvetllar delicat, atès per una paraula melodiosa i el cruixir entreterres d’un fang que es feia imatge d’imatges. la seva és una projecció que es fa molt llarga -arreu de països llunyans- i alhora vinculada a Reus fent tota classe de sacrificis. El seu dir ha estat ben diferent, i també ha estat una parla que, en el cas, existeix tot un discurs".

A més del Cercle Artístic amb l’aula de dibuix del natural, crea la figura del soci protector, aconseguint que la producció s’adquireixi. També fou president de l’Associació Pessebrista de Reus alguns anys. Al Jurat hi hagué la "figura amb mirada artística". Obtingué els estudis de ceramista i creà el Forn de Ceràmica Marià Fortuny (que va funcionar molts anys), i en va ser el professor de modelatge. També va ser professor a l’Escola d’Art del Centre de Lectura amb les disciplines d’Història de l’Art. Dibuix i Anatomia.

A la Guinea Espanyola i a l’Escola d’Art, a la Normal de Magisteri i a l’Institut va ser professor d’escultura, de dibuix linial i artístic des de l’any de 1960, i director artístic de l’Escola d’Art i Oficis, a Bata. El 1970 aconseguí el Programa Oficial de la Nació Equatorial dels Estudis de les Belles Arts. Fins als últims dies assistí a les classes plenes de nadius, que es referien a ell com "el nostre insigne i honorables professor l’escultor Modest Gené". El Govern equatorià, al poc del seu traspàs, donà el seu nom a l’Institut Politècnic de Bata.

Com aquell que diu ens hem allunyat un xic amb les nostres precisions en parlar del continent africà. En llegir el primer capítol, es devien preguntar el motiu per què Modest Gené va ser enterrat a Bata. Doncs bé, tractant-se d’un reusenc que de vailet veia ballar als gegants, la Parella de Moros, que representaven l’Àfrica que el general Joan Prim i Prats aconseguí vèncer, tant com de jove admirà els dibuixos i el quadre de La Batalla de Tetuan de Marià Fortuny, i el seu encís per les escultures de Julio Antonio, no és d’extranyar que estant-se a Sevilla per uns encàrrecs es traslladés a Ceuta per realitzar la talla d’imatgeria del Cristo de la Encrucijada. Al cap de dos anys, per Setmana Santa, sortien sis talles amb la signatura M. Gené. Guanyà el Premi d’Honor Cruz Herrera a La Línea de la Concepción, i el Primer Premio de Pintores de África a Madrid.

La crònica de Ràdio Reus SER deia: "Está triunfando en Marruecos. Es un triunfo continuado, completo. Es magnífico leer el nombre de Reus en las crónicas y la revelación en tierras marroquís en tan brillantes triunfos artísticos...".

La seva col·lecció és presentada a Ceuta, Tànger i Tetuan com a exposició-homenatge. És visitada per la Delegació de Cultura. Les seves paraules són: "Los temas marroquís son muy cautivadores; las fuertes expresiones raciales, la belleza de ropajes... Está prohibida la representación humana, conseguir que se quiten el velo es muy difícil. Mis obras son una visión del mundo árabe virgen a nuestros ojos". Seguim llegint a La Voz de Ceuta:

"Todo en él natural. Aristocratiza sus obras. Es un espléndido retratista; su obra acusa en la pulcritud y la belleza de sus pátinas el testimonio de su noble gusto. Nos comenta que todos los temas tienen para él, además del encanto de la interpretación y estilización de la forma la grandiosidad de la idea, sentimiento y expresión. Vamos de emoción en emoción. La imaginación se queda corta: caracteres, tipos... forman una fuente inagotable para el artista. Tiene toda la reciedumbre del panorama catalán. Nos encontramos ante un Juan de Mesa nuevo, su obra imaginera lo eleva... da alma y vida a su obra, envolviéndola en soplo sutil".

Tots els diumenges a la Iglesia de Nuestra Señora de África es canta el Virolai i la colònia catalana li encarrega una imatge de Nostra Senyora de Montserrat. Va tornar a Ceuta per estar present a la seva benedicció: els Cors de Clave cantaren a la missa i van fer un concert. Les sardanes i la festa de la rosa, des del 1954 fins els anys setanta, foren protagonistes de Catalunya a Ceuta en el mes d’abril any rera any.

Actualment aquesta imatge es venera al santuari de Montserrate a Santa Fé de Bogotà, Colòmbia. La Moreneta de Montserrate fou destruïda en un incendi fa uns quants segles i és la de Modest Gené la que fa un any, beneïda pel bisbe, que està entronitzada al santuari marià més important de Sudamèrica, on la visiten vuit milions de peregrins.

El 1954, en presentar l’obra en pedra titulada Derbuga, va rebre la Medalla Julio Antonio de la Diputació de Tarragona. És el reconeixement oficial i el que promou el seu encís per Àfrica, amb una extraordinària contundència.

Al llibre d’honor en Francesc Roig escrigué: "La vida d’un artista acaba sent patrimoni del poble. Gené lluita aferrissadament en la sempre difícil frontera de la inspiració. Ell fou l’activista permanent, l’home emprenedor i eficaç. L’escultura fou la seva veritable passió; l’addicció al cisell esdevingué el seu motiu de supervivència. Guanyà premis, patí els desenganys propis del món de l’art. Però per damunt de tot fou un artista honest i compromès amb el seu ofici. Modest Gené era la seva identificació, però en el fons cal dir que la lectura ideal de la firma és simplement la de Modèstia del Geni".

Carles Prats

Des del desembre de 1999 s’està duient a terme la catalogació de l’Arxiu Parroquial de Cabacés. Abans, el 1998, va arribar al nostre poble el Dr. Carles Simó, del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona. El Dr. Simó estava preparant un inventari de la documentació de tots els arxius de la diòcesi de Tortosa, i en arribar a Cabacés va poder comprovar que el nostre arxiu parroquial, en haver-se salvat de la crema durant la guerra, era un dels més complets i extensos de la diòcesi.

També va veure que aquest arxiu havia començat a ser estudiat i que s’intentava posar ordre als seus documents, i de seguida ens va oferir tot el seu suport per poder dur a terme un gran projecte: la catalogació de l’arxiu i la digitalització de tots els seus documents.

La digitalització consisteix en l’escanejat dels documents, i la còpia que s’obté així s’emmagatzema en un CD-Rom, tot classificat segons les categories del catàleg, és a dir: Fons notarial de la parròquia, Registres sagramentals, Fons de la Baronia de Cabacés, etc. D’aquesta manera, els CD-Roms ajuden a l’investigador a l’hora de consultar la informació i, a més, protegeixen els documents originals, ja que si es disposa d’una còpia no cal que ningú els toqui per consultar-los. Així s’evita el consegüent deteriorament del paper o pergamí.

El procés de catalogació ens obliga a llegir cada document, dels que es fa una fitxa tècnica: se li assigna un número de registre (la signatura), un número topogràfic (la caixa i carpeta on es troba dintre de l’arxiu cada document), s’anota la data i el lloc on fou escrit i es fa un resum del que tracta o de les persones que hi intervenen. Això ens permet crear una base de dades que ofereix moltes possibilitats per a l’estudi de la història del poble: es poden fer llistats de cognoms per anys, reculls de topònims pretèrits (és a dir, noms de lloc que s’utilitzaven en el passat), etc. En aquest procés de catalogació només s’hi inclouen els documents de més de cent anys d’antigutat. Els que no tenen aquesta edat, els guarda el mossèn en un arxiu a part, on només ell hi té accés. Això es fa per preservar el dret a la intimitat de les persones que apareixen en aquests documents recents, entre els que hi ha, per exemple, testaments.

Durant els primers treballs de catalogació ha sortit un document curiós: la fundació de l’ermita de la Foia. Tot seguit us d’oferim la transcripció:

A XXII de setembre del any 1585.

Los honorables en Juan Sollanelles, en Juan Morell i en Pere Amorós del Mas, jurats, i en Pere Gibert dit de la Plaça, i en Pere Gispert i en Juan Homdedéu, pròmens, tots de la villa de Cabaçés de grat et confesen aver rebut del venerable mossèn Gabriel Gisbert, prevere i natural del mateix loch de Cabaçés, és a saber, treze liures, dich XIII Ll, les quals dit mossèn Gabriel Gispert les ha replegades de caritats per a que de aquelles se face o comense a fer una capella a la Foya, la qual capella a de comensar a fer dins de mit any. Les quals confesaren aver rebudes a sa plena voluntat et en presènsia de mi Pere Arbonès, prevere i vicari del dit loch, i dels testimonis debay escrits, qui són los honorables Francesc Criviller de la Vilella d’Amunt i Juan Masip dit de la Plaça, i habitants en Cabaçés, et cetera.

Temps de preparació: 20 minuts.

No hi ha cocció.

Recipient de preparació: un bol fondo.

Ingredients per a quatre persones: 300 g de bacallà de la part dels lloms, 150 g de tonyina salada, 1 pebrot gros, 2 tomàquets mitjans, 1 ceba mitjana o diverses cebetes tendres, 200 g d’olives verdes i negres, 1 1/2 decilitre d’oli, 4 cullerades de vinagre, sal i pebre.

Feu molles del bacallà i la tonyina a tires llargues, i poseu-los a desalar en aigua freda; canvieu diverses vegades l’aigua i exprimiu les tires de tonyina i bacallà perquè es desalin. Talleu la ceba a tires llargues i posau-la també uns minuts en aigua fresa per atenuar la seva acritut; talleu els tomàquets a làmines i el pebrot a tires amples i curtes. Poseu el bacallà al bol i la tonyina, desalats i ben escorreguts, amaniu la ceba, el pebrot i els tomàquets amb el bacallà i la tonyina; tireu-hi una mica més d’oli per sobre; barregeu-ho tot bé, repartiu les olives pel damunt i serviu l’esqueixada ben freda com a entremès.

Variant: abans de servir-la s’hi pot afegir pel damunt una mica d’all picat i fins i tot una mica de tomàquet madur colat.

4 DE JUNY DE 1450. Riuada del riu Segre a Lleida.

5 DE JUNY DE 1523. Plaga de llangostes als camps de Calahorra (Logronyo).

9 DE JUNY DE 1899. Important pedregada a Madrid; amb 50 cm. de gruix, pedres de 200grm. i trencada general de vidres i teules.

14 DE JUNY DE 1981. A Córdoba s’arriba als 44 ºC.

17 DE JUNY DE 1580. A Olot, gran tempesta de pedra (amb el tamany de nous i fins i tot de taronges) que provocà una trencadissa de teules.

19 DE JUNY DE 1500. Diluvi a Barcelona amb tronada que durà sis hores, provocant una gran inundació (sis pams al portal de Sant Sever).

20 DE JUNY DE 1604. Forta i espectacular tempesta elèctrica a Barcelona, un llamp va caure Sta. Maria del Mar, el qual cremà la veleta dels vents.

27 DE JUNY DE 1965. A Sevilla s’arriba als 45,2 ºC.

28 DE JUNY DE 1915. Una tromba o tornado a Castellvell, arrencà els arbres d’una extensió d’aproximadament d’un quilòmetre quadrat.

4 DE JULIOL DE 1407. Broma de llangostes a la ciutat de València que provenen de la costa africana.

6 DE JULIOL DE 1993. Almenys 13 banyistes s’ofeguen i 7 desapareixen a la costa catalana degut al gran temporal de vent.

11 DE JULIOL DE 1954. Degut a una tronada, a Saragossa s’enregistra un cop de vent que supera els 160 km/h.

17 DE JULIOL DE 1357. Plaga de llangostes a Tortosa.

22 DE JULIOL DE 1997. A tota Espanya cauen 20.000 llampecs.

23 DE JULIOL DE 1995. Sevilla amb 46,6 ºC i Córdoba amb 45,6 ºC arriben als seus màxims històrics.

5 D’AGOST DE 1327. Cau un llampec ala torre del castell de la Selva del Camp i produeix un fort tremolor a tot el poble.

6 D’AGOST DE 1946. A Sevilla s’arriba a 47 ºC, (temperatura màxima que l’INM té anotada en els seus arxius).

7 D’AGOST DE 1985. Neva als Pirineus, posant-se 2 cm. de neu a Candanxú.

7 D’AGOST DE 1996. 86 morts, un nen desaparegut, 200 ferits i més de 750 milions amb pèrdues materials, degut a la gran tronada que arrasà el càmping "Las Nieves", a la localitat de Biescas. Pedres de més de 20 tonelades foren arrossegades per la força de l’aigua.

13 D’AGOST DE 1997. Un llampec mata un centenar d’ovelles a Viella (Vall d’Aran).

17 D’AGOST DE 1358. Inundacions a València, cauen ponts i prop de 1.000 cases, moren unes 400 persones.

20 D’AGOST DE 1691. A les 8 del matí, a Tortosa, un remolí de vent s’emportà el pont de 10 arcs damunt l’Ebre, el va fer girar sencer riu amunt.

24 D’AGOST DE 1842. Grans inundacions al delta del Llobregat i a l’alt Empordà.

27 D’AGOST DE 1646. Forta tronada elèctrica a Barcelona, que ocasionà danys a l`’orgue i a la capella de Sta. Eulàlia de la catedral.

31 D’AGOST DE 1926. Grans inundacions que causaren danys elevats a les províncies de Girona, Barcelona i Tarragona.

Cabacés als "papers de Salamanca"

En el transcurs d’una visita a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), a Sant Cugat del Vallès, vam localitzar diversos documents relacionats amb Cabacés dels anys de la Guerra Civil. Els òrgans emissors són la Cooperativa, aleshores anomenada Societat Obrera d’Oficis Varis UGT, l’Ajuntament, el Jutjat de Pau municipal i el Departament de Finances de la Generalitat de Catalunya. La majoria d’ells (tots menys el núm. 8 de la sèrie que publiquem) formen part del polèmic fons documental conegut com "els papers de Salamanca". Després de la guerra els feixistes s’endugueren els arxius de la Generalitat republicana per utilitzar-los, en la majoria dels casos, com a proves "inculpatòries" contra persones que havien exercit algun càrrec durant l’època republicana, que van ser sotmeses a consells de guerra per tribunals militars i en moltes ocasiona assassinades.

I fa pocs anys, la Generalitat va demanar al Govern de l’estat el retorn d’aquests documents a Catalunya, però es van trobar amb la desagradable sorpresa que des de Salamanca, on es custodien actualment els originals, els respongueren que allò eren "derechos de conquista" i que no pensaven tornar els papers. Fins i tot s’han vist manifestacions pels carrers de Salamanca en contra del retorn d’aquests documents al seu lloc d’origen: Catalunya.

De la mateixa manera que al museu de Reus hi ha un retaule de Cabacés i no hi té cap feina, perquè el seu lloc és l’església d’on va sortir i on ha de tornar, també veiem l’assumpte dels papers de Salamanca de la mateixa manera. Al Cèsar el que és del Cèsar. De moment, però, sembla que va per llarg. Tot i amb això, la Generalitat aconseguí tot aquell fons que ara es guarda a Salamanca reproduït en microfilm, que és el que nosaltres hem consultat i d’on hem extret els documents que ara publiquem. Oferim, a l’encapçalament de cada document, la seva signatura de l’Arxiu Nacional de Catalunya. A Cabacés les ferides de la guerra sembla que ja fa temps que han cicatritzat. De tota manera, hem decidit suprimir els noms de les persones que apareixen en els documents per tal de protegir el seu dret a la intimitat i el dels seus familiars o descendents directes. No obstant, som conscients que això no hauria calgut, ja que aquesta gent no va fer res il·legal ni va cometre cap crim, i es va limitar a complir amb les obligacions dels seus càrrecs públics pels quals havien estat elegits democràticament: les morts que hi hagueren en esclatar la guerra el juliol del 1936 foren responsabilitat de gent de fora, i per contra, el consistori cabasserol d’aquella època salvà les vides de gent d’ideologia contrària que era perseguida. Tot i així, per evitar malsentesos, hem anonimitzat els documents on hi apareix gent del nostre poble que exercia càrrecs públics durant la Guerra Civil perquè ningú no se senti al·ludit. D’aquesta manera el lector coneixerà el context general de cada document i el que s’hi exposa, però no qui el signa.

Clou aquest dossier una informació sobre el paper moneda que es va emetre al poble el 1937 per suplir la mancança de moneda fraccionària. Es posaren en circulació 5.000 bitllets d’1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims per un valor total de 3.250 pessetes.

Vegeu doncs, sense més preludis, els documents que us oferim en les properes pàgines.

Document núm. 1, Cabacés, 28/07/1936, ANC lligall 201/1, núm. 64.

(segell: Generalitat de Catalunya/Comitè d'Apropiacions/11 des. 1936/Registre d'entrada nº1231

A la vila de Cabassers el dia vint-i-vuit de Juliol del mil noucents trenta sis reunida la Junta Directiva que va al marge baix la Presidència del company en [...] fou oberta la sessió.

Llexida l'acta anterior és aprovada.

El company President expose que careixent aquesta asossiasió de local en els moments actuals i haven-hi al carrer Major nº vint-i-cuatre una Societat anomenada /L'Armonia/ centre regentat per les dretes fora precís fer l'incautació de tal edifici i és aprovada per unanimitat la proposta.

Vista l'urgència dels moments en posar-se d'acord amb el Comitè Revolucionari es desplacen els companys [...] a parlamentar amb el Comitè Permanent el qual són autoritzats per fer l'incautació com a lloc de reunionts i per defensa de la causa.

Atès, que aquet Sindicat de Oficis Varis adherit a la U.G.T. per unanimitat s'acorde fer aquesta declaració al Govern de la Generalitat de Catalunya i al temps demanar-li sigui legalitzada dita incautació.

I no haven´hi altres asumptes a tractar s'aixeque la sessió signant la present, que certifico.

El President,

[...]

(Segell: Societat obrera d'oficis varis U.G.T. Cabacés)

Document núm. 2, Cabacés, 20/10/1936, ANC lligall 300/1, núm. 20.

(Segell: Generalitat de Catalunya, Departament de Seguretat Interior, 23 oct 1936, Registre General núm. 6388)

Alcaldía Constitucional de Cabacés

Tal com disposa el paràgraf 6è de l'ordre de la Conselleria de Seguretat Interior de data 12 d'octubre del 1936 (D.O. nº 288) aquesta Alcaldia es complau en trametre adjunta la relació nominal dels partits polítics o Sindicals que hi ha a aquesta localitat que es demana en l'esmentada Ordre.

Visqueu molts anys.

Cabassers, 20 d'octubre del 1936.

[...]

(Segell de l'Ajuntament de Cabassers)

Ciutadà Director General d'Administració Local. Generalitat C. Barcelona.

Document núm. 3, Cabacés, 20/10/1936, ANC lligall 300/1, núm. 21.

Ajuntament de Cabassers.

Relació nominal certificada dels càrrecs i filiació política o social dels Consellers que constitueixen aquest Ajuntament, format amb arranjament en el disposat pel Decret i Ordre de la Conselleria de Seguretat Interior.

Núm. d'ordre. Càrrec Noms i cognoms Filiació política o social

1 Alcalde [...] Esquerra Republicana

2 Alcalde segon [...] U.G.T.

3 Conseller [...] E.R.C.

4 Conseller [...] E.R.C.

5 Conseller [...] U.G.T.

6 Conseller [...] Unió Rabassaires

Manquen: 3 CNT, 1 POUM, 1 Unió de Rabassaires.

I per a ésser tramesa a la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya, s'estén la present amb el Vist i Plau de l'Alcalde a Cabassers, el 20 d'octubre del mil nou-cents trenta sis.

[...]

(Segell de l'Ajuntament de Cabassers)

Document núm. 4, Cabacés, 21/10/1936, ANC lligall 300/1, núm. 22.

(Segell: Generalitat de Catalunya, Departament de Seguretat Interior, 23 oct 1936, Registre General núm. 6717)

Jutjat Municipal de Cabacés.

Honorable Senyor,

Amb data dia 19 després de convocar degudament els partits polítics i sindicals d'aquesta localitat existens, ERC, UGT i UDR vaig posicionar-los en llurs càrrecs.

Ço que em plau comunicar-li per els efectes consegüents.

Visqueu força anys per Catalunya i la República.

Cabassers, 21 d'octubre 1936.

El jutge municipal,

[...]

(Segell del Jutjat Municipal de Cabassers)

Honorable Sr. Conseller de Defensa. Barcelona.

Antoni Turró, al seu llibre El paper moneda català (1936-1939), Barcelona 1982, pàgs.158 i 159, escriu:

"Pel febrer del 1937 s’emeté el paper moneda local amb bitllets d’1 pesseta i 50 cèntims, marcats amb les sèries A i B, respectivament, per un import total de 1.500 pessetes. Aquests bitllets estan presidits al revers per l’escut de Catalunya sense cap altre emblema ni dibuix i estan signats a mà.

Havent-se exhaurit aquests bitllets es creà posteriorment, ignorant-se però la data exacta, una nova emissió però ara amb tres valors: 1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims, per un import total de 1.750 pessetes, marcats amb les sèries C, D i E, respectivament. D’una presentació força semblants als primers en difereixen però per l’orla d’enquadrament de l’anvers netament diferent, per algunes diferències en la composició del text i en el tipus de les lletres, pel colorit i per l’escut català del revers que ara és més gran. Aquests nous bitllets porten però la mateixa data d’emissió dels anteriors i també estan signats a mà, trobant-se signatures de tres alcaldes diferents. Un cert nombre d’exemplars circcularen sense signar, solament legalitzats amb el segell tampó de l’Ajuntament i entre aquests, alguns foren legalitzats amb l’empremta digital de l’alcalde en lloc de la signatura, cas curiós de legalització sols observat en els municipis de les Borges del Camp i la Torre de Fontaubella encara que allí fou un sistema de legalització corrent i normal quan a Cabassers sols ho fou d’una manera esporàdica.

Així doncs l’import total general del paper moneda emès a Cabassers és de 3.250 pessetes."

Turró també cataloga els bitllets i els assigna un número:

642: valor 1 pesseta, tiratge 1.000 exemplars

643: valor 50 cèntims, tiratge 1.000 exemplars

644: valor 1 pesseta, tiratge 1.000 exemplars

645: valor 50 cèntims, tiratge 1.000 exemplars

646: valor 25 cèntims, tiratge 1.000 exemplars

Així doncs, en total al nostre poble s’emeteren 5.000 bitllets el 1937.

PÀGINA D'ART

Catalunya

Cabacés, 1980