Web Cabassers, guardià del Montsant, 1999
“Cabassers, guardià del Montsant” va ser la primera web que existí dedicada a aquesta població. S’allotjava a readysoft.es/planes/cabassers. Tenia textos de Josep Ferré i Carles Prats, i el principal instigador perquè es fes va ser Andreu Ferré. Segons testimoni d’aquest últim, qui la va programar va ser Xavier Gasset Soldevila, de Reus. La web era de 1999, i només en coneixem una captura de pantalla perquè apareix citada a la Revista Nord número 2 (març de 1999) pàgina 8. Per la captura veiem que tenia els següents apartats: Breu resum d’història, Icnofòssils del Priorat (en preparació), Costums i tradicions (en preparació), Planell de la població, Com s’arriba a Cabassers (en preparació), Cabassers o Cabacés? Un topònim conflictiu, L’últim símbol franquista, La premsa cabasserola, Paratges singulars, Bibliografia específica (en preparació), Adreces d’interés (en preparació). I al peu: «1999 cabassers@mixmail.com». La foto de portada era una panoràmica de Cabassers presa des del cim de la serra de Cantacorbs, que hem pogut recuperar
Podeu veure la captura de pantalla d’aquesta web ja desapareguda aquí, extreta de l’arxiu de la Revista Nord, amb data d’impressió 8/02/1999 – 18:26h. Per tant, la web “Cabassers, guardià del Montsant” ja existia, com a mínim, en aquesta data.
També hem pogut recuperar els textos en format .doc que contenia aquesta web. Els hem pogut extreure d’un disquet de 3,5″ d’alta densitat, no sense grans tribulacions per la manca de harware compatible, que s’ha resolt utilitzant una disquetera de fabricació actual amb connector USB. Podeu descarregar aquests materials aquí. El contingut del disquet, ara trasvassat a la la carpeta comprimida, és el següent:
WEBCAB.DOC (darrera data de modificació: dv 04 des 1998 01∶49∶00 CET) és l’agrupament de diverses seccions de la web. Conté en text pla l’índex de la portada i els següents apartats: “Breu resum d’història”, “Cabassers o Cabacés? Un topònim conflictiu”, “La premsa cabasserola”, “L’últim símbol franquista”, “Bibliografia específica” i “Adreces d’interès”.
A banda, d’altres seccions de la web es troben en fitxers .doc individualtizats:
“Icnofòssils del Priorat”, ICNO.DOC, darrera modificació dv 04 des 1998 11∶38∶44 CET
“Com s’arriba a Cabassers?”, com_sarriba.doc, última modificació ds 02 gen 1999 19∶57∶50 CET
“Costums i tradicions”, TRAD.DOC, darrera modificació ds 16 jun 2001 22∶49∶36 CEST
“Cabassers o Cabacés? Un topònim conflictiu” TOP.DOC, darrera modificació dv 04 des 1998 11∶44∶22 CET
“Els últims símbols franquistes”, simb_fr.doc, darrera modificació ds 02 gen 1999 19∶56∶14 CET
“La premsa cabasserola”, premsa.doc, última modificació ds 02 gen 1999 19∶50∶28 CET
“Bibliografia específica”, biblio.doc, última modificació ds 02 gen 1999 19∶58∶48 CET
“Adreces d’interès”, adreces.doc, última modificació ds 02 gen 1999 19∶59∶46 CET
A banda, podeu veure les imatges que il·lustraven l’apartat “Els últims símbols franquistes” aquí: imatge 1 i imatge 2. Les digitalitzacions d’aquestes imatges són fetes el 16/04/2022 usant les còpies en paper originals del 1998. Les digitalitzacions originals d’aquestes mateixes imatges d’aquella època no han pogut ser recuperades.
Si ens fixem en les dates de la darrera modificació dels fitxers, veurem que els continguts de la web van ser redactats entre el 04/12/1998 i el 02/01/1999. Si bé no podem establir la data exacta en què es va publicar, sí que podem afirmar que va ser entre el desembre del 1998 (data del fitxer resum amb la majoria de textos de les seccions agrupats) i el febrer del 1999, data de l’única impressió de la portada que existeix. L’única excepció és el document TRAD.DOC (costums i tradicions), modificat per darrer cop el 16/06/2001. Aquests textos es van reutilitzar per a la primera versió de la web cabassers.com (apartat “Festes i tradicions”), i per això el fitxer tindria una data d’actualització tan tardana respecte als altres.
L’article que il·lustra la captura de pantalla de la web que trobem a la revista Nord és una mostra de com s’entenia Internet el 1999: «Una pàgina web equival a milers de tríptics promocionals impresos (i és molt més barata); cada cop que algú la consulta és com si li donguéssim un fulletó amb dades d’interès sobre el poble, com els que s’imprimiren el 1984. Amb aquesta intenció, donar a conèixer Cabassers al món, l’Andreu Ferré i el Carles Prats han creat una pàgina sobre el poble, que s’anomena Cabassers, guardià del Montsant, i on, a partir d’un índex, es poden fer diverses consultes. Allí s’hi pot llegir el text de la Carta de Població, veure el planell dels carrers, trobar-hi imatges dels voltants… i tot des de davant de l’ordinador! Qualsevol persona, per lluny que sigui, pot veure, quan vulgui, el pont de Cavaloca o l’ermita de la Foia, tan sols demanant a la seva màquina que busqui l’adreça http://readysoft.es/planes/cabassers».
No deixa de ser paradoxal que per a conèixer com era una pàgina web del 1999 haguem de recórrer a una publicació en paper de la mateixa època. Això ens hauria de fer reflexionar sobre la brevetat de les publicacions digitals.
Archive.org va fer captures de la web «Cabassers, guardià del Montsant» del 2000 al 2004, però quan l’adreça ja retornava un codi d’error 302, i més endavant 404. Per tant el 19/11/2000, data de la primera captura d’Archive.org que ja mostra un error 302, aquesta web ja havia deixat de funcionar. Podeu veure aquestes captures amb els errors aquí. També hem pogut recuperar l’article sobre els icnofòssils del Priorat escrit per Josep Ferré Masip que anava a la secció corresponent: el va aportar en paper, i us el fem a l’abast en aquest fitxer PDF.
Tot i que pugui semblar una banalitat presentar aquest recull sobre una web feta el 1999, cal posar-lo en context: “Cabassers, guardià del Montsant” és el primer document d’internet que ha existit mai sobre Cabassers. Marca l’inici d’una època, dóna el tret de sortida de la Societat de la Informació i de la digitaització a Cabassers. De la mateixa manera que no qüestionem la importància dels primers documents sobre pergamí que parlen del poble al Cartulari de la catedral de Tortosa, i amb el mateix argument, no podem menystenir els primers documents electrònics que hi fan referència. Uns i altres marquen l’inici d’èpoques diferents.